Tempus Fugit

Tempus Fugit

2013 – 55ª edició

 

Al Principat d’Andorra, el més gran dels petits estats del món, els habitants es poden sentir, als cims nevats prop del cel i de l’infinit, en una mena d’eufòria sublimatòria, i trobar-se poc temps després als carrers ultratjosament envaïts per botigues i boutiques. Aquest territori muntanyós d’una gran bellesa, encaixat als Pirineus entre Espanya i França, on l’ecologia es viu com una normalitat, també es caracteritza per institucions jurídiques tan antigues com les belles capelles romàniques disseminades per les valls.

És impossible que un artista sigui insensible a aquest ecosistema, una natura omnipresent que conviu amb una natura urbana que alguns podrien considerar a la frontera del kitsch. Sens dubte, tot plegat constitueix un element catalitzador per a l’alè de la imaginació en el gran joc de la creació. Tres artistes representen el Principat el 2013 a la 55a Biennal de Venècia. Les obres de Javier Balmaseda, Samantha Bosque i Fiona Morrison constitueixen un panorama molt ampli de pràctiques artístiques: una instal·lació d’escultures i dibuixos, una instal·lació interactiva immaterial, i un vídeo. De fet, tres fragments que exemplifiquen la realitat on cada artista tracta la noció del temps que passa segons la seva sensibilitat.

Dr. Henry Périer, Comissari de l’exposició

Fiona Morrison

DUES PASSEJADES

Fiona Morrison utilitza, per a la seva participació a Venècia, aquest mitjà tan específic com és el vídeo. Tot i que està limitat en el temps, també ofereix, efectivament, la característica de ser intemporal.

Samantha Bosque

MEMÒRIA OBLIDADA

En l’origen de la instal·lació de Samantha Bosque presentada avui a la 55a Biennal de Venècia, hi ha la descoberta de velles capses plenes de plaques de vidre de bromur de gelatina que va descobrir al mercat dels Encants de Barcelona. Aquesta tècnica de 1871, precursora de la fotografia, serà substituïda per la introducció de la pel·lícula l’any 1888.

Javier Balmaseda

FIXATS EN LA CONTEMPORANEÏTAT

Nascut a Cienfuegos, Cuba, un 25 de desembre de 1971, d’una mare institutriu i d’un pare mecànic, Javier Balmaseda manifesta una vocació precoçment declarada.